VIATGE A IUGOSLÀVIA

He obert un nou bloc: KULTURYKA - Mirant a l'Est

2008-10-06T23:17:00.007+02:00

Des de fa uns dies he obert, paral·lelament a aquest, un nou bloc on hi aniré escrivint sobre tot allò que ve de l'est d'Europa, o sigui, dels Balcans, del Caucas, del Mar Negre, de l'antiga URSS, etc. S'anomena Kulturyka - Mirant a l'Est. Hi esteu convidats! Evidentment, en aquest també hi continuaré escrivint.

L'ànima balcànica segons Goran Paskaljevic

2008-09-05T12:22:00.007+02:00

Existeix l'ànima balcànica? És una pregunta que tots els que estimem els Balcans segur que ens hem fet alguna vegada. O ens l'han feta, com va ser el cas de l'excel·lent director de cinema serbi Goran Paskaljevic. Ell va respondre: "Existeix, però és inaccessible. Just quan un creu haver-la atrapat, se li esmuny entre les mans. És precisament això el que la fa "balcànica" i tan bonica. És desordenada i somrient, emotiva i vulnerable, li agrada somiar, no té sentit pràctic. Té, sobretot, sentit de l'humor i sap enriure-se'n d'una mateixa. Té una tendència a la fatalitat, creu en els mites, és tossuda, molt tossuda, fins a l'autodestrucció" (entrevista sencera). Si realment existeix l'ànima balcànica, crec que difícilment algú la definiria millor. I l'ànima iugoslava, existeix també?

Una història dels Balcans...

2008-08-27T17:07:00.012+02:00

Un dia, ja fa temps, vaig rebre al mail una història genial sobre els Balcans relacionada amb el Quixot i Cervantes (o Cervants, com sembla apuntar un recent documental). Sigui o no certa, aquesta és una història molt bonica i interessant. Aquí la teniu, espero que us agradi:

"Durante el s. XVI los turcos avanzaban rápidamente por Europa y el norte de África, habían conquistado casi todos los Balcanes y en 1525 llegaron a sitiar Viena. Asustados ante este avance, España, el Papado y Venecia, junto con otros aliados menores formaron una gran flota para enfrentarse a la turca e intentar evitar su control de las aguas del Mediterráneo, y lo consiguieron con la victoria de Lepanto en 1571.

Las crónicas dicen que la flota otomana sufrió una gran debacle pero algunos consiguieron escapar. Uno de ellos fue el otrora pirata argelino reconvertido en almirante Uluz Ali Pasha, quien se las arregló para escapar con algunas galeras hacia el norte y refugiarse en la bahía de Valdanos, junto a Ulcinj, en Montenegro. Allí, junto con sus 400 supervivientes argelinos retomó su antiguo oficio de bucanero y se dedicó a asaltar barcos y ciudades a ambos lados del Adriático. Ulcinj se convirtió así en una suerte de Isla de la Tortuga, sin ser isla ni caribeña, sino una ciudad amurallada que durante más de dos siglos albergó piratas y esclavos y produjo interesantes elementos folclóricos, como una danza pirata o una comunidad negra que a finales del siglo XIX alcanzaba más de 100 individuos libres cuyos descendientes mulatos pasean hoy día por la ciudad y hablan albanés.

En el casco antiguo de Ulcinj hay un museo y una plaza a la que dan media docena de bóvedas cerradas con gruesas verjas que se supone eran las celdas del mercado de esclavos. Dicen, aseguran, que en la quinta de esas celdas estuvo encerrado durante más de cinco años D. Miguel de Cervantes Saavedra. Los libros de historia se equivocan, Cervantes no estuvo prisionero en Argel, sino en Ulcinj, a la sazón conocida por aquella época con su nombre italiano, Città d'Ulcino. El nombre de la dama por la que D. Quijote pierde la cabeza, Dulcinea, no derivaría de "dulce" ni nada por el estilo, como los historiadores y críticos del libro intentan adivinar, sino de la ciudad en la que Cervantes pasó tan difícil trance.

Una historia bonita como muchas de las que abundan en este pequeño país. Lamentablemente, imposible de comprobar."

I tu... tens iugonostàlgia?

2008-08-06T17:10:00.006+02:00

No cal haver viscut a Iugoslàvia per tenir "iugonostàlgia". Segurament sona sorprenent aquesta afirmació, però és així. Des dels anys noranta i fins a l'actualitat ha estat de moda criticar l'antiga Iugoslàvia. És evident que políticament va ser molt millorable, però també hi havia una Iugoslàvia cultural que sens dubte unia els pobles eslaus del sud. És aquesta Iugoslàvia la que encara perdura, la que existeix més enllà dels mapes i la que segurament seguirà existint. I és possible que sigui l'economia la que acabi ajudant a reestablir llaços trencats. Un país que probablement no torni a exisitir, però una cultura comuna que mostra signes evidents de no desaparèixer. No deixar perdre les coses positives de l'antiga Iugoslàvia pot ser un bon senyal que es tira endavant.

Una imatge... de llibre!

2008-08-04T23:03:00.005+02:00

Després dels viatges iugoslaus de Robert D. Kaplan, Ivo Andric, Francisco Veiga, Brian Hall, Tamara Djermanovic... ara toca llegir el de Rebecca West! Ja l'havia començat fa temps, ara m'hi reenganxo amb unes 200 pàgines llegides... fins a 1300 en queda un bon tros! Heu llegit algun d'aquests viatges? Me'n deixo algun?

Cafè turc

2008-07-31T12:58:00.004+02:00

Com es fa el cafè turc? On es pot comprar cafè turc aquí a Catalunya?

Quatre anys després...

2008-07-31T12:33:00.008+02:00

L'estiu del 2005, el Toni, la Tamara i jo (de blanc) a Belgrad.

Comencem doncs...

2008-07-30T01:46:00.002+02:00

Aquesta és la meva primera experiència en un bloc... i, com no, havia de ser un bloc iugoslau, no podia ser d'altra manera... Jugoslavija... que bé que sona!