L'ànima balcànica segons Goran Paskaljevic

Existeix l'ànima balcànica? És una pregunta que tots els que estimem els Balcans segur que ens hem fet alguna vegada. O ens l'han feta, com va ser el cas de l'excel·lent director de cinema serbi Goran Paskaljevic. Ell va respondre: "Existeix, però és inaccessible. Just quan un creu haver-la atrapat, se li esmuny entre les mans. És precisament això el que la fa "balcànica" i tan bonica. És desordenada i somrient, emotiva i vulnerable, li agrada somiar, no té sentit pràctic. Té, sobretot, sentit de l'humor i sap enriure-se'n d'una mateixa. Té una tendència a la fatalitat, creu en els mites, és tossuda, molt tossuda, fins a l'autodestrucció" (entrevista sencera). Si realment existeix l'ànima balcànica, crec que difícilment algú la definiria millor. I l'ànima iugoslava, existeix també?